SOBIRANIA ALIMENTÀRIA, ALTERNATIVA A LA FAM

 

La sobirania alimentària és el DRET dels pobles, dels seus països o unions d’estats a decidir la seva política agrària i alimentària, sense dumping davant tercers països.Imagen1
La sobirania alimentària inclou:
Prioritzar la producció agrícola local per alimentar la població,  l’accés dels camperols i les camperoles i dels sense terra a la terra, l’aigua, les llavors i el crèdit. D’aquí la necessitat de reformes agràries, de la lluita contra els OGM (organismes genèticament modificats), per al lliure accés a les llavors i de mantenir l’aigua com un bé públic, que es reparteixi d’una forma sostenible.
El dret dels camperols a produir aliments i el dret dels consumidors a poder decidir allò que volen consumir i com i de quina forma es produeix.
El dret dels pobles a protegir-se de les importacions agrícoles i  alimentàries massa barates.
Uns preus agrícoles vinculats als costos de producció: és possible sempre que els països o les seves unions tinguin el dret de gravar amb impostos les importacions     massa  barates, que es comprometin a favor d’una producció camperola sostenible i que controlin la producció en el mercat interior per evitar uns excedents estructurals.
La participació dels pobles en la definició de la política agrària.
El reconeixement dels drets dels camperols i camperoles que desenvolupen un rol essencial en la producció agrícola i en  l’alimentació.
Aquest concepte el va desenvolupar Via Campesina l’any 1996 a la Cimera Mundial d’Alimentació. Via Campesina és un moviment interna-cional que coordina organitzacions camperoles, petits i mitjans pro-ductors, dones rurals, comunitats indígenes, treballadors agrícoles migrants, joves i sense terra.  La sobirania alimentària dóna prioritat a les economies i els mercats locals i nacionals, posant la producció ali-mentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica dels pobles i ofereix una alternativaa les polítiques neoliberals dominants.
 
L’exposició:
Conviure amb la terra. Globalització, món rural i sobirania alimentària
 
A través d’aquesta exposició es pretén mostrar la situació actual del model agroalimentari que vivim i consumim diàriament sense ser-ne conscients, a la vegada que s’ofereix una mirada crítica de la realitat que viu la pagesia a tot el món.
Sota el paradigma de la Sobirania Alimentaria – és a dir, el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques agràries i alimentàries-, aqueSin título-1sta exposició ens aproxima a una alternativa per respondre a la situació global de pobresa i fam.
Ens trasllada als camps del Nord i del Sud, a un model alternatiu elaborat per les mateixes persones que treballen la terra, per les mateixes dones que protegeixen la biodiversitat, per les mans que es preocupen del futur de les properes generacions. És una invitació a tots nosaltres, productors i consumidors, per defensar el món rural i conviure amb la terra.
La suma i combinació de fenòmens, com ara la crisi alimentària, la creixent escassetat d’aigua, la crisi energètica (esgotament i pujada del preu del petroli) i els canvis climàtics plantegen a la nostra societat una sèrie de reptes que hem d’assumir i, davant els quals, hem de pensar alternatives que ens ajudin a ser respectuosos i solidaris no només amb el planeta sinó també amb nosaltres mateixos i les nostres futures generacions.
Ens interessa, doncs, mostrar com la situació actual és conseqüència d’un model econòmic de producció, distribució i consum que atempta contra la pagesia al món, exclou a les dones, malmet al medi ambient i ha convertit el dret a l’alimentació en una mercaderia més.
Advertisements