Mediterrània. Pont o abisme?

Mediterrània. Pont o abisme?                                            

Per al continent africà es calcula que, entre els s. XV i XIX, el tràfic d’esclaus i els morts en la seva captura i transport, va suposar la pèrdua d’uns 100 milions d’homes i dones joves. L’esclavitud explicaria part del retard del desenvolupament africà i algunes condicions de l’actual situació. El gran enriquiment europeu arrel del tràfic d’esclaus va contribuir en algun dels “nostres” desenvolupaments.

Del segle XVII fins el s. XX les potències europees es van repartir quasi tot el territori africà. Es conformarien fronteres artificials, disgregant pobles, ètnies i estructures polítiques. Des de mig s. XX les colònies van anar arribant a la independència –formal-, les altres dependències van quedar intactes.

Malgrat els fluxos comercials africans amb la resta del món són molt baixos, Àfrica és un continent molt ric, la seva producció està orientada cap l’exterior en un 90%, principalment Europa, USA, Xina, India… Els preus de molts productes africans els decideixen mercats situats als USA, Gran Bretanya, .. A les institucions “reguladores” de les economies mundials, Banc Mundial, FMI,… més del 40% dels drets de vot els tenen 5 o 6 països, cap africà.

Àfrica té grans reserves de recursos naturals, exporta petroli, diamants, coltan, coure, or, platí, fosfats, urani, fusta, pesca, producció agrícola… Sols en l’extracció de petroli i minerals Àfrica perd cada dia 39.000 milions de $ en impostos, que les empreses transnacionals deixen de pagar. Moltes d’aquelles exportacions cobreixen necessitats europees.

L’explotació de molts recursos africans esdevé espoli, implica desplaçaments de poblacions, “subcontractacions” de grups guerrillers, mà d’obra infantil, esclavatge laboral, cap garantia mediambiental,…

Els països rics o grups d’inversió han anat acaparant terres, aigües i recursos africans, com estratègia de futur o com oportunitat de negoci present. Les comunitats camperoles empobrides perden sobirania alimentària: territoris, aigua, aliments per a l’autoconsum, comerç local. Dependència i vulnerabilitat…

En els darrers 10 anys, dels 13 milions de víctimes mortals en conflictes armats, 12 eren africanes. L’explotació del coltan – imprescindible per als nostres mòbils – s’assenta en una guerra de fa més de 15 anys, on ja han mort més de 6 milions de persones.

Europa exporta a Àfrica productes manufacturats, armament, deixalles industrials, productes agrícoles… i, uns minvants fons de cooperació.

Fa un any la “crisi” sanitària de l’Èbola ens va posar el mirall. Una nova malaltia, amb 40 anys fent estralls a l`Àfrica, ens amenaçava a nosaltres. La pressió mediàtica ens va alertar del “perill”, no hi havia vacunes, calia prendre/publicitar grans mesures de prevenció i aïllament, tantes que van desencadenar actituds racistes i d’estigmatització. La despesa per atendre tres malalts blancs, espanyols, va costar tres vegades més que l’ajut espanyol als tres països que estaven patint  la malaltia. Avui ja no es parla de l’Èbola, quantes persones –africanes- encara el pateixen?…

Instint de supervivència. Obstinades migracions cap Europa mostren la voluntat africana per sortir del no-viure que els queda, les guerres, les tortures, l’explotació, la fam… Enrere famílies, pobles i països orfes de continuïtat.

Un viatge llarg, incert, ple de perills. Creuar el continent, la Mediterrània, les infames condicions de la travessa, la indiferència del Nord, l’abús de les màfies…

Després de milers de morts a la fosa del mar, els dirigents europeus no troben dia per reunir-se, diu que hi haurà més dotacions militars per a vigilància, que es destruiran les barques de les màfies, que …

Ningú parla de deutes històriques, deutes socials, deutes ecològiques.

Causes. Solucions? Abismes.

Entrepobles Penedès

Publicat al setmanari El 3 de Vuit, el dia 28 de maig de 2015.

PDF : Mediterrània. Pont o abisme? – Article publicat a El 3 de Vuit_28052015

 

Advertisements