3 de setembre a Vilafranca del Penedès. Concentració contra les polítiques restrictives de la UE davant la realitat de les gents refugiades.

 

DSC_0705

RTVVilafranca - Diari multimèdia de l'Alt Penedès

http://www.rtvvilafranca.cat/2015/09/unes-200-persones-es-concentren-per-demanar-una-solucio-al-problema-dels-refugiats-i-reclamar-a-lajuntament-de-vilafranca-que-mogui-fitxa/

 

1– Els convocants d’aquesta trobada, entitats ciutadanes, oenegés, partits polítics i institucions ens volem fer ressò de la indignació i el dolor de la ciutadania del nostre país davant la tragèdia dels milers d’immigrants que acudeixen a Europa cercant millorar la seva sort, trobar acolliment i feina i, cada cop més, rebre protecció política per la persecució de què són objecte als seus països. Ens trasbalsa i ens avergonyeix l‘espectacle de pateres que naufraguen, el futur dels immigrants deixats a la ventura, els camions plens de morts per asfíxia, les corrues de famílies passant la frontera… Tanmateix en aquest sentit, Catalunya manté ben viu el record de la fugida i l’exili, després de la guerra civil.

2 – Denunciem la política del govern espanyol regatejant l’ajut sanitari, reduint al mínim l’asil polític, mantenint els centres d’internament d’immigrants, el tracte inhumà armat de ganivets a les tanques de Melilla, etc.

3-Els conflictes a Ucraïna, Síria i Líbia, han passat al Canal de la Mànega, a les illes gregues i als països que són l’itinerari de pas. Els estats i les oenagés es troben desbordades. És una qüestió que sobrepassa tota acció de beneficència. Les ajudes oficials es limiten a salvar, quan hi són a temps, naufragis; a muntar                       campaments i atendre la familes necessitats més peremptòries.

4–Els països que regatejaven les quotes d’acolliment ara comencen a adonar-se que el problema els afecta molt directament i en el seu conjunt. Anglaterra, França i Alemanya i d’altres preparen unes converses. Ara bé, de què parlaran? Quin és l’abast que donen a la tragèdia?

6 –A títol de memorial esmentem els punts que constitueixen el nucli del problema i que denunciem:

  • –  La política colonial d’Europa que té com a resposta la invasió pacífica, constant, massiva i tràgica, dels pobres més propers, del’Africa i del Mitjà Orient
  • –  El paper dels poders financers que empobreixen pobles sencers i el paper actiu d’Europa proteginrt-los o directament. o amb el silenci o amb el tracte humiliant, com ara al poble grec.
  • –  La permissivitat amb les màfies, els governs corruptes, la venda d’armes, l’acció en les guerres a Ucraïna, Orient Mig, la compra del petroli a l’estat islàmic, l’ambigüitat interessada en les polítiques amb l’Aràbiasaudí, Síria, Iemen, Qatar, Iran,Irak, Afganistan, l’estat jueu, etc., etc.
  • –  L’amenaça del tractat de lliure comerç, fet en secret, que crearà encara més poder per als poderosos, més atur per als desafortunats,més pobresa a països tercer si més enduriment i xenofòbia per a repatir-se amb la immigració les escasses ajudes per a l’acció benèfica. – Què hi podem fer?
    – A títol personal saber patir el problema, no esquivar-lo a fi d’adonar-nos de la seva magnitud i provocar la nostra resposta.
  • –  Ajudar econòmicament les organitzacions que tant generosament solucionen les problemes imnmediats.
  • –  Col·laborar en les accions de denúncia en el context de les organitzacions cíviques i polítiques que viuen el problema.
  • –  Entedre que si no hi cabem tots, n’hi caben molts més tot acceptant que l’envelliment de la nostra població demana noves incorporacions.
  • –  Col·laborar amb la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona de comprometre les ciutats per a la rebuda d’immigrants. Unir-nos a la pressió ciutadana, des de les mateixes ciutats, perquè els poders públics adoptin les solucions de fons que deixen de banda. Lluitar contra la discriminació racial, afavorir la integració, la participació política dels nousvinguts… I una etcètera que han d’omplir la nostra generositat, la imaginació i la capacitat de lluita,Acabem aquesta crida fent-nos també ressò dels qui més enllà de reclamar el respecte als drets humans de col·lectius i persones, proposen eixamplar la utopia als drets de tota la Humanitat en un món cada dia més interconnetat a assumir-ne els reptes morals:
  • –  La nostra prosperitat, a cada vegada més fràgil, té uns origens, uns silencis i unes exigències que han de preguntar-se sobre qui recauran les conseqüències en preus, en atur, en explotació, etc.
  • –  Cal crear una clima d’opinió, d’accions concretes que es tradueixin en més equilibri econòmic i designe ecològic entre les nacions; el control eficaç de les armes, el respecte als drets dels pobles…
  • –  Acceptar d’entrada que aquestes polítiques d’una manera o altra poden afectar el nostres referents de benestar que sovint es consideren inamovibles.És tot el planeta el qui està a les nostres mans. I l’Europa hereva de les tradicions democràtiques hi ha de tenir un paper fonamental.

IMG-20150903-WA0012 IMG-20150903-WA0013

Anuncis