Per què és necessària una xarxa de comunicació social a Centreamèrica?

Una xarxa de comunicació social entre Nicaragua, El Salvador, Hondures i Guatemala.

En aquests països de Centreamèrica l’exclusió social és esfereïdora, tal com assenyalen informes d’organismes internacionals. Més d’un 40% de famílies malviu sense una feina mínimament estable, sense seguretat social, gairebé sense escolarització i, sovint, afectades per la migració massiva, tot això incideix especialment en la població rural més jove.

Els governs, dominats per les elits locals i per interessos d’empreses transnacionals extractivistes, vulneren els drets de la població en la gestió dels bens comunitaris i naturals permetent el saqueig del patrimoni comunal, l’explotació indiscriminada dels bens naturals, la usurpació de terres i el desplaçament de poblacions, amb impactes ambientals irreversibles, conflictes que debiliten el teixit social i contínua violació dels Drets Humans més bàsics.

Les organitzacions defensores de les comunitats i dels DD.HH., excloses de la participació política i de l’expressió de les seves crítiques, són sovint criminalitzades i perseguides per les forces de seguretat de l’Estat. Les persones més destacades reben amenaces i agressions que poden arribar a l’assassinat, enmig del silenci oficial, la corrupció i la impunitat. A Hondures, dels més de 120 assassinats de defensors de drets en els últims deu anys, només el de Berta Cáceres, premi Goldman 2015, assassinada ara fa un any, va tenir ressò internacional.

Dones i nenes de Nicaragua, El Salvador , Hondures i Guatemala, pateixen encara una doble exclusió, en unes societats fortament masclistes i patriarcals. Moltes són víctimes de violència de gènere en totes les seves formes. Als darrers 10 anys, més de 12.000 dones han estat assassinades en aquests països. La violació dels drets de les dones i la defensa de la igualtat de gènere són ignorades per la majoria de mitjans de comunicació oficials o comercials. Mentrestant, moltes sèries i programes de gran audiència presenten habitualment  escenes i missatges de masclisme, patriarcat i violència, sense cap qüestionament.

Mentre les grans cadenes de comunicació esbiaixen la llibertat d’expressió, la participació crítica o els debats públics cap als interessos dels més forts, el periodisme crític i les ràdios comunitàries es troben exposats a limitacions, agressions i tancaments que marginen i/o exclouen les veus dels moviments defensors dels drets socials i sectors importants de població rural, indígena i comunitària.

La “Red Centroamericana de Comunicación Social” neix l’any 2013 per enfrontar col·lectivament aquest context de fragilitat de la comunicació social. La formen vint i nou organitzacions i col·lectius de base comunitària de Nicaragua, El Salvador, Hondures i Guatemala, que treballen en la defensa dels drets humans, especialment de les dones, camperols/es, indígenes i joves, incidint en transformacions socials envers els drets a la igualtat, a la alimentació, a la defensa del medi ambient, a la terra, a la salut, als drets sexuals i reproductius, a l’equitat de gènere,… Fins avui, més de 5.000 persones han participat directament d’aquestes activitats (capacitacions, utilització de plataformes digitals, ràdios comunitàries, xarxes socials, festivals de cinema i vídeo, …) i més de 30.000 persones hi estan vinculades indirectament.

Compartim amb aquestes organitzacions la necessitat de promoure xarxes i aliances per a una societat centreamericana transformadora, basada en la diversitat i igualtat, amb una ciutadania activa, crítica, participativa i propositiva, que li permeti incidir en les seves realitats i drets socials, econòmics i culturals, a partir del treball de la comunicació social. Per això, des del Penedès, donem suport a aquest projecte des de l’any 2013, amb l’acompanyament solidari, entre d’altres, dels ajuntaments de Sant Sadurní d’Anoia, de Vilafranca i enguany també, el d’Olèrdola.

ENTREPOBLES-PENEDÈS

Artícle publicat al 3 de vuit del dia 24 de març.

 

Advertisements